Alla deriva
«La vita io l’ho castigata vivendola.
fin dove il cuore mi resse
arditamenti mi spinsi.
Ora la mia giornata non è più
che uno sterile avvicendarsi
di rovinose abitudini
e vorrei evadere dal nero cerchio.
Quando all’alba mi riduco,
Un estro mi piglia, una smania
di non dormire.
e sogno partenze assurde,
liberzioni impossiblili.
Oimè. Tutto il mio chiuso
e cocente rimorso
altro sfogo non ha
fuor che il sonno, se viene.
Invano, invano lotto
por possedere i giorni
che mi travolgono rumorosi.
Io annego nel tempo.»
«La vida, jo l'he castigada vivint-la.
Fins allà on el cor m'ha dut,
ardidament m'hi he llançat.
Ara els meus dies ja no són
sinó una estèril corrua
de costums ruïnosos,
i em voldria escapar del negre cercle.
Quan a trenc d'alba em retiro,
un desfici m'agafa, una dèria
de no dormir.
I somnio absurds viatges,
i llibertats impossibles.
Ai de mi. Aquest meu clos,
coent remordiment
no té cap més sortida
que la son, si és que ve.
En va, en va em debato
per ser senyor del dies
que se m'enduen sorollosos.
Jo em nego en el temps. »
fin dove il cuore mi resse
arditamenti mi spinsi.
Ora la mia giornata non è più
che uno sterile avvicendarsi
di rovinose abitudini
e vorrei evadere dal nero cerchio.
Quando all’alba mi riduco,
Un estro mi piglia, una smania
di non dormire.
e sogno partenze assurde,
liberzioni impossiblili.
Oimè. Tutto il mio chiuso
e cocente rimorso
altro sfogo non ha
fuor che il sonno, se viene.
Invano, invano lotto
por possedere i giorni
che mi travolgono rumorosi.
Io annego nel tempo.»
«La vida, jo l'he castigada vivint-la.
Fins allà on el cor m'ha dut,
ardidament m'hi he llançat.
Ara els meus dies ja no són
sinó una estèril corrua
de costums ruïnosos,
i em voldria escapar del negre cercle.
Quan a trenc d'alba em retiro,
un desfici m'agafa, una dèria
de no dormir.
I somnio absurds viatges,
i llibertats impossibles.
Ai de mi. Aquest meu clos,
coent remordiment
no té cap més sortida
que la son, si és que ve.
En va, en va em debato
per ser senyor del dies
que se m'enduen sorollosos.
Jo em nego en el temps. »
(versió de Narcís Comadira)
Antologia de poesia italiana contemporània
«Yo la vida la castigué viviéndola.
Avancé hasta el límite
de lo que me sostuvo el corazón.
Ahora mis jornadas no son ya
más que un estéril sucederse
de costumbres ruinosas
y quisiera salir del negro círculo.
Cuando bien de mañana me levanto,
este nervioso impulso
de no dormir me gana.
Y sueño con absurdos abandonos,
o con liberaciones imposibles.
Todo el remordimiento
mío, consciente y obsesivo
no tiene otra salida
como no sea el sueño, si es que viene.
En vano, en vano lucho por hacerme
el dueño de los días que me cruzan
rumorosos y rápidos.
Y naufrago en el tiempo.»
(versión de Enrique Baltanás)
El tiempo tras nosotros
Vicenzo Cardarelli