«És vint-i-u. De nit. I dilluns.
Uns contorns de ciutat en la boira.
És algun desvagat qui ha escrit
que a la terra pot haver-hi amor.

I per peresa o avorriment
tot ho han cregut, i és així que viuen:
esperen cites, temen adéus
i van cantant cançons amoroses.

Però a d’altres es mostra l’enigma,
i el silenci els dormirà al damunt...
una atzar m’ha revelat això
i és així que em sento com malalta. »

1917

(versió de Júlia Ferrer i Ricard San Vicente)
Poesia russa contemporània

Anna Akhmàtova





«Veintiuno. Noche. Lunes.
El contorno de la capital es brumoso.
Un ocioso ha inventado
que existe el amor sobre la tierra.

Por desidia o por cansancio
todos le han creído y así viven:
aguardan los encuentros, temen las despedidas
y entonan canciones de amor.

Mas, para otros se revela un misterio
y los invade el silencio...
yo di con esto por casualidad
y desde entonces ando como enferma. »

1917

(versión de Belen Ojeda)
Soy vuestra voz

Anna Ajmátova