Inici de primavera

«Solca un vent vernal
nues avingudes,
hi ha coses estranyes
en el seu alè.

S’ha gronxat allí
on hi havia plor,
i ha passat a frec
d’esbullats cabells.

Amb sacseigs ha fet
caure flors d’acàcies
i ha refrescat membres
que bleixant cremaven.

Llavis en rialla
ha anat a tocar,
els desperts i tendres
camps ha rastrejat.

Lliscà per les flautes
com crit sanglotant,
rojors capvesprals
creuava en un vol.

Solcava en silenci
cambres mormolants
i apagà en vinclar-se
la llum de la llàntia.

Solca el vent vernal
nues avingudes,
hi ha coses estranyes
en el seu alè.

Al llarg de les llises
nues avingudes
el seu buf empeny
ombres esblaimades

i també l’aroma
que havia portat
del lloc d’on venia
des d’ahir a la nit. »

(versió de Feliu Formosa)
Poesia alemanya


Entrada de primavera

«Bufa el vent de primavera
per arbredes pelades
i s’emporta coses estranyes
amb la seva alenada.

Entre llàgrimes
s’ha bressolat
i s’ha blegat
en embullades cabelleres.

Ha sacsejat
flors d’acàcia
i ha refrescat
cossos ardents i alenants.

Ha acaronat
llavis somrients
i explorat camps
tendres i vius.

S’ha esmunyit per la flauta
com un crit sanglotant
i per la rojor del crepuscle
ha passat braolant.

Ha travessat en silenci
cambres remoroses
i, volent inclinar-se,
ha apagat el ble de la llàntia.

Bufa el vent de primavera
per arbredes pelades
i s’emporta coses estranyes
amb la seva alenada.

Per les arbredes
fresques i nues
el seu buf projecta
pàl·lides ombres.

I hi deixa la sentor
que ha collit
allà d’on ve
des d’ahir a la nit. »

(versió de Joan Fontcuberta)
Nit de tempesta i altres poemes



Inicio de primavera

«Recorre el viento primaveral
Las deshojadas alamedas,
Extrañas cosas hay
En su soplo.

Se meció
Donde llanto había,
Y se arrulló
En desordenados cabellos.

Hizo caer
Flores de acacia
Y enfrió los miembros
Que, al respirar, ardían.

Labios que reían
Tocó.
Rastreó los suaves
Y despiertos campos.

Por la flauta se deslizó
Como grito sollozante.
Sobre el rojo crepuscular
Pasó volando.

Voló en silencio
Por estancias susurrantes
Y, al declinar, apagó
La tenue luz de las farolas.

Recorre el viento primaveral
Las deshojadas alamedas,
Extrañas cosas hay
En su soplo.

A través de las rasas
Y deshojadas alamedas
Su soplo empuja
Pálidas sombras.

Y el aroma
Que trajo
De donde vino
Desde ayer noche. »

(versión de Olivier Giménez López)
Poesía lírica, seguida de “Carta de Lord Chandos”

Hugo von Hofmannsthal