Dins del temps

«WHEN THE SHADOW OF THE SASH APPEALED ON curtains it was between seven and eight o’clock and then I was in time again, hearing the watch. It was Grandfather's and when Father gave it to me he said, Quentin, I give you the mausoleum of all hope and desire; it’s rather excruciatingly apt that you will use it to gain the reducto absurdum of all human experience which can fit your individual needs no better than it fitted his or his father's, I give it to you not that you may remember time, but that you might forget it now and then for a moment and not spend all your breath trying to conquer it. Because no battle is ever won he said. They are not even fought. The field only reveals to man his own folly and despair, and victory is an illusion of philosophers and fools.»

«Quant l'ombra del marc de la finestra va aparèixer entre les cortines eren entre les set i les vuit i llavors em vaig trobar de nou a l'interior del temps, escoltant el rellotge. Era el de l'avi i quan pare me'l va donar, em va dir: Quintí, et dono el mausoleu de tota esperança y desig; es més que penosament possible que l'usis per aconseguir el reducto absurdum de tota experiència humana, el que no satisfarà les teves necessitats individuals més del que va satisfer les meves o les del meu pare. Te'l dono, no perquè recordis el temps, sinó perquè aconsegueixis oblidar-lo alguna vegada durant un moment i no perdis tot el teu alè intentant conquerir-lo. Perquè cap batalla es guanya mai, com ell deia. Ni tan sols es dur a terme. Només el camp de batalla revela a l'home la seva pròpia bogeria y desesperació, i la victòria és una il·lusió de filòsofs i d'idiotes.»

«Cuando la sombra del marco de la ventana apareció en las cortinas eran entre las siete y las ocho y entonces me encontré de nuevo en el interior del tiempo, oyendo el reloj. Era el del abuelo y cuando padre me lo dio, dijo: Quintín, te doy el mausoleo de toda esperanza y deseo; es más que penosamente posible que lo uses para conseguir la reducto absurdum de toda experiencia humana, lo que no satisfará tus necesidades individuales más de lo que satisfizo las mías o las de mi padre. Te lo doy, no para que recuerdes el tiempo, sino para que consigas olvidarlo de vez en cuando durante un momento y no malgastes todo tu aliento intentando conquistarlo. Porque ninguna batalla se gana jamás, como él decía. Ni tan siquiera se libra. Sólo el campo de batalla revela al hombre su propia locura y desesperación, y la victoria es ilusión de filósofos e idiotas.»
(versión castellana de Mariano Antolín Rato)
The sound and the fury
William Faulkner