«Dites-moi où, n'en quel pays
Est Flora la belle Romaine,
Archipïades ne Thaïs
Qui fut sa cousine germaine;
Écho, parlant quand bruit on mène
Dessus rivière ou sur étang,
Qui beauté ot trop plus qu'humaine.
Mais où sont les neiges d'antan?
Où est la très sage Héloïs,
Pour qui fut châtré et puis moine
Pierre Esbaillart à Saint-Denis?
Pour son amour ot cette essoine.
Semblablement, où est la roine
Qui commanda que Buridan
Fût jeté en un sac en Seine?
Mais où sont les neiges d'antan?
La roine blanche comme lis
Qui chantait à voix de seraine,
Berthe au plat pied, Bietrix, Aliz,
Haramburgis qui tint le Maine,
Et Jeanne, la bonne Lorraine
Qu'Anglois brûlèrent à Rouen,
Où sont-ils, où, Vierge souveraine?
Mais où sont les neiges d'antan?
Prince, n'enquerrez de semaine
Où elles sont, ne de cet an,
Qu'à ce refrain ne vous remaine:
Mais où sont les neiges d'antan?»
Testament
Balada a les dames del temps passat
«Digueu on o bé en quin país
viu Flora, la bella romana,
Arxipíada o bé Taïs,
que li fou cosina germana,
Eco, que quan crideu contesta
enllà d’un riu o d’un estany
i que fou bella sense mida?
Què se n’ha fet de les neus d’abans?
On és la prudent Eloïsa,
per qui va ser castrat i frare,
A Saint Denis, Pere Abelard?
Pel seu amor passà tal prova.
I així mateix, on és la reina
que va ordenar que Buridan
fos llançat dins un sac al Sena?
Què se n’ha fet de les neus d’abans?
La reina Blanca, com el lliri,
que cantava amb veu de sirena,
Berta, Alícia o Beatriu,
Haremburgis, senyora de Maine,
i Joana, la de Lorena,
Que fou cremada a Rouen,
On són, oh Verge Sobirana?
Què se n’ha fet de les neus d’abans?
Príncep, no pregunteu on paren
ni avui ni la setmana entrant.
Us remeto a aquesta tornada:
Què se n’ha fet de les neus d’abans? »
(sobre una versió de Feliu Formosa)
Poesia francesa
Balada [de les dames d’abans]
«Digueu-me on, en quin país
Rau Flora, la bella Romana,
Alcibíada i Taís,
Que fou sa cosina germana,
Eco, parlant per damunt
Del brogit del riu o de l’estany,
La bellesa de la qual fou sobrehumana.
I on són ara les neus d’antany?
On rau l’assenyada Eloïssa,
Per qui Pere Abelard
Fou castrat i tancat monjo a Sant Denís?
Per tal amor ell conegué la desgràcia!
I també, on és la reina
Que ordenà que Buridan
Fos llaçat dins un sac al Sena?
I on són ara les neus d’antany?
La Reina blanca com un lliri,
Que cantava amb veu de sirena,
Berta, la del peu gran, Beatriu, Alícia,
Eremburg, senyora del Maine,
I Joana, la bona lorenesa
Que els anglesos cremaren a Rouen,
On són ara elles, on Verge sobirana?
I on són ara les neus d’antany?
Príncep, no demaneu, ni en una setmana,
Ni en un any, on són aquestes dames,
Sense que jo us remeti a aquest refrany:
I on són ara les neus d’antany?»
(versió de d’Andreu Subirats)
Les balades
Balada de las damas de antaño
«Decídmelo, ¿dónde, dónde, en qué país
dónde se halla Flora, la bella romana,
y dónde Arquipiades, y dónde Taís,
la bella Taís, que es su prima hermana?;
¿y dónde está Eco, hablando en tu voz
por aguas del río, por aguas del lago,
y cuya belleza era más que humana?
Pero, ¿dónde están las nieves de antaño?
¿Y dónde se encuentra la sabia Eloísa
por quien fue castrado y se metió monje
aquel Abelardo que entró en San Denís?
Por su amor soportó tal prueba.
¿Dónde está la reina (¿acaso la veis?)
que diera orden que aquel Buridán
en un saco fuera arrojado al Sena?
Pero, ¿dónde están las nieves de antaño?
La gran reina Blanca, blanca como el lis,
cuya voz sonaba cual voz de sirena,
Berta, la del pie, Beatriz y Alís,
también Haremburgis, la dueña del Maine,
como Juana de Arco, la gran lorenesa
que ingleses quemaron dentro de Rúan,
¿dónde, dónde están, Virgen soberana?
Pero, ¿dónde están las nieves de antaño?
Príncipe, no busques en estos momentos
el sitio en que están, ni ahora ni nunca,
pues este estribillo debes recordar:
pero, ¿dónde están las nieves de antaño?»
(versión de Juan Victorio)
Poesía
François Villon