«Two roads diverged in a yellow wood,
And sorry I could not travel both
And be one traveller, long I stood
And looked down one as far a I could
To where it bent in the undergrowth;
Then took the other, as just fair,
And having perhaps the better claim,
Because it was grassy and wanted wear;
Though as for that the passing there
Had worn them really about the same,
And both that morning equally lay
In leaves no step had trodden black
Oh, I kept the first for another day!
Yet knowing how way leads on to way.
I doubted if I should ever come back.
I shall be telling this with a sigh
Somewhere ages and ages hence:
Two roads diverges in a wood, and I-
I took the one less travelled by,
And then has made all the difference. »
El camí rebutjat
«Dos camins divergien davant d’un bosc groguenc
i, malauradament, no els podia seguir tots dos alhora
i ser un sol viatger; vaig aturar-me llargament
i en vaig mirar un, tan enllà com vaig poder,
fins al lloc on s’esmunyia dins la terra;
després vaig mirar l’altre, semblantment bonic,
i vaig trobar-hi un atractiu millor,
perquè era tot ple d’herba i volia ser fressat;
bé que, de fet, el mateix nombre de petges,
si fa no fa, havia seguit tots dos camins,
i tots dos aquell matí eren igualment
coberts de fulles son ennegrides de cap pas.
Em vaig reservar el primer per a un altre dia,
però sabent que els camins sempre duen a nous camins,
vaig dubtar que mai hi tornés.
Ho explicaré amb un sospir
d’aquí a molt i molt segles:
dos camins divergien davant d’un bosc, i jo...
jo vaig triar el menys batut,
i fou aquesta la diferència que em calia. »
(versió de Nona Arola, Magda Rovira i Pep Julià)
Antologia del club dels poetes morts. Carpe Diem
El camí no escollit
«Dos camins divergien al bosc groc
i, sentint no poder fer-los tots dos
i ésser un sol viatger, vaig aturar-me
a contemplar-ne un fins on se’l veia
desaparèixer rere el sotabosc.
Però vaig triar l’altre, igual de bell,
i fins potser amb motius més convincents,
cobert com era d’herba no petjada;
malgrat que, ben mirat, tant l’un com l’altre
havien estat fressats quasi igualment.
Aquell matí se’ls veia ben semblants
amb fulles no ennegrides per cap pas.
Ah, vaig guardar el primer per un altre dia!
Però sé prou que un camí mena a un altre
i vaig dubtar si mai hi tornaria.
D’aquí a molts i molts anys contaré
qui sap on, amb un sospir, el fet:
dos camins divergien dins d’un bosc,
jo vaig triar el menys fressat dels dos,
i això ha fet que tot fos diferent. »
(versió de Josep Maria Jaumà)
Gebre i sol
El camino no elegido
«Dos caminos se bifurcaban en un bosque amarillo,
Y apenado por no poder tomar los dos
Siendo un viajero solo, largo tiempo estuve de pie
Mirando uno de ellos tan lejos como pude,
Hasta donde se perdía en la espesura;
Entonces tomé el otro, imparcialmente,
Y habiendo tenido quizás la elección acertada,
Pues era tupido y requería uso;
Aunque en cuanto a lo que vi allí
Hubiera elegido cualquiera de los dos.
Y ambos esa mañana yacían igualmente,
¡Oh, había guardado aquel primero para otro día!
Aun sabiendo el modo en que las cosas siguen adelante,
Dudé si debía haber regresado sobre mis pasos.
Debo estar diciendo esto con un suspiro
De aquí a la eternidad:
Dos caminos se bifurcaban en un bosque y yo,
Yo tomé el menos transitado,
Y eso hizo toda la diferencia. »
(versión de Agustí Bartra)
Robert Lee Frost
